DIARI D'AULA 19-12-2012

Hui a la classe de Socials, hem repassat i llegit els últims tres apartats de la Grècia antiga. El primer apartat tractava de l'època clàssica d'Atenes i Esparta, el que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el tema de les dones d'Atenes i d'Esparta. El segon apartat tractava de l'època clàssica de les guerres, les guerres mèdiques i de l'enfrontament d'Atenes i Esparta, també hem après què era un Hoplita: guerrer atenense, així com tot el relacionat amb l' Acròpolis 

d' Atenes. Finalment, l'últim apartat anava d’ Alexandre el Gran i de l'hel·lenisme, el que més m'ha agradat ha sigut l'hel·lenisme. Juanjo ens ha manat quatre activitats de tots aquets apartats.

                                             ESCENA AMB DONES

ATENEA



Marian  Pellicer  1r ESO -A-

DIARI DE CLASSE -13/12/2012-

Hui, a classe de Socials hem parlat sobre Grècia a l'època arcaica, les polis i l'expansió.  Les polis eren ciutats que tenien un govern, una forma de vida, unes lleis i un exèrcit propi. Es diu que eren ciutats estats. Hi havia aristocràcia, que era un grup del privilegiats que exercia poder, i la colònia, que era un territori ocupat per un estat i situat fora de les seues fronteres.

Després també hem parlat sobre l'expansió grega. L'expansió va tindre lloc en dues onades: una cap a l'oest, entre els anys 750 i 650 aC. I altra cap a l'est, després de l'any 650 aC. Les colònies es creaven en llocs pròxims a la costa, i les colonitzacions van servir per a estendre la civilització grega més enllà de les seues fronteres.

Elena Mondéjar 1r A –ESO-

LA GRÈCIA CLÀSSICA

            Hui comencem un nou tema: LA CIVILITZACIÓ GREGA. Després d'esbrinar com vivia l'ésser humà a la prehistòria i d'estudiar les civilitzacions antigues de Mesopotàmia i Egipte, desembarquem a Grècia. Fonamemtal i imprescindible per a entendre qui som i d'on venim culturalment a Europa. Les competències que practicarem seran: 

        * Sintetitzar els trets bàsics de la civilització grega i aplicar aquests continguts en la          resolució de difeents problemes.

        * Valorar la influència de la civilització grega en el món actual.

        * Analitzar l'evolució d'objectes del passat.

        * Sintetitzar informació en un quadre de doble entrada.

        * Analitzar un temple grec: el Partenó.

        * Identificar ceràmiques gregues.

        * Llegir textos clàssics grecs.

        * Analitzar un mite.

DIARI DE CLASSE

Hui hem estudiat part de la cultura mesopotámica, les religions, l’arquitectura i l’escultura.

·         Religions: Eren politeistes. Enlil era el seu déu dels vents i Istas, la desea de la guerra. Creien en la vida més ellà de la mort.

·      Arquitectura: Construien amb rajola i atovó, van inventar l’arc i la volta com elements constructius.

·         També feien temples: amb l’interior amb un ziggurat, palaus:  on vivia el rei i muralles de rajola i quatre portes fortificades

1.           El temple zigurat d’Ur:

2.           Porta d’Isar a Babilònia:

·         Arquitectura: Els mesopotàmics esculpien estàtues de dimensions reduides i bonics relleus.

1.     Les estatues solen ser masculines i representen reis, déus o alts funcionaris. Les figures poden aparéixer dretes o assegudes.

2.     Els relleus se solien realitzar en pedra. Contenen escenes que narren esdeveniments importantes de la vida política o religiosa de Mesopotàmia.

1.     L’estatua bou alat del palau de Khorsabad:                                             2.     El relleu sumeri:

                                                                 

                                                                

Sonia Martínez Cámara

1r ESO -A-

SOBRE ELS ZIGGURATS

DIARI DE CLASSE -8/11/2012-

Hui a classe hem parlat sobre la cultura mesopotàmica. Els mesopotàmics eren politeistes i també creien en la vida després de la mort. Eren grans constructors i els materials que utilitzaven consistien en rajoles i atovons, amb aquestos materials construien arcs i voltes. Els edificis més emblemàtics fóren els ziggurats, aquests eren grans torres escalonades que estaven o bé dins dels temples o construïts com edificis individuals. També construiren palaus, muralles i portes petrificades. Les escultures eren estàtues i relleus.

Germán Aguilar Carot 1r ESO -A- 

DIARI DE CLASSE -5/11/2012-

Hui en classe hem parlat sobre l'aparició de l'escriptura. Va aparéixer fa més de 5000anys. Des d'aquell esdeveniment es considera que comença la història.També hem parlat de les ciutats als imperis. Governaven els reis i, en alguns casos, es van juntar pobles pròxims per a tindre mes terreny. Les civilatcions antigues més importants es van desenvolupar a Mesopotàmia, Egipte, Índia i a la Xina. S 'anomenen civilitzacons fluvials perquè estan prop dels rius. Tenen en comú tres característiques fonamentals: el poder polític, que es va concentrar en la figura del rei. La societat, que estava dividida en dos grups: pobres i rics. Per últim, la construcció de grans obres: palaus, canals i temples.

Andrea Romero Torrat  -1r ESO A-

DIARI DE CLASSE 18-10-12

Hoy en la clase de sociales estudiamos el cambio de las creencias. Vimos cómo los restos encontrados, a partir de un momento determinado, nos enseñan que nuestros antepasados creían  en el más allá. A los familiares muertos los introducían en  urnas. 

Y otra parte que estudiamos fue el cambio del arte.

En el neolítico las pinturas eran de un solo color monocromáticas- y las esculturas  antiguas, con formas rudimentarias. En el megalitismo que se dio al final del neolítico se empezaron a construir monumentos con grandes bloques de piedra, y los principales eran: los menhires, los dólmenes y los crómlechs.

Cromlech

Menhir

Dólmen

Ruth Palacios Quiles

1r ESO A

DIARI DE CLASSE 16-10-2012

El martes en clase de Sociales estudiamos el cambio de las creencias. Vimos cúando nuestros antepasados empezaron a creer en una vida en el más allá. A los muertos los introducían en  urnas funerarias.

DIARI DE CLASSE 11-10-2012

Hui hem parlat sobre els Furs del Regne de València, que eren les lleis pròpies que atorgà el Rei Jaume I en la conquesta l'any 1238. També hem aprés què són els poders de l’Estat i la seua separació en els estats democràtics:

*Poder legislatiu.

*Poder executiu.

*Poder judicial.

També hem parlat sobre el Patró d'España: Santiago Apóstol. A més hem parlat de què es celebra el dia 12 d’octubre i perquè és festiu: dia del Pilar, la COMMEMORACIÓ del DESCOBRIMENT/CONQUISTA d'AMÈRICA i del dia de la HISPANITAT.

 

També hem començat un nou bloc de Socials: L'EDAT DELS METALLS.

Que va ser lúltima etapa de la Prehistòria:

*es va utilitzar el coure, però com no era molt resistent, es canvià pel bronze i ferro.

Finalment es van inventar tres objectes nous en l'Orient Mitjà, que van fer evolucionar el sistema de l'agricultura, el transport fluvial i marítim i la societat:

*La RODA: evolució de l'agricultura i social.

*La VELA: evolució marítima.

*L'ALADRE: evolució de l'agricultura

Gràcies a aquests invents va canviar molt més aquesta època i es va fer més còmode el treball en el camp, en el comerç marítim i en la societat.

Voro Galindo Estrela 1r ESO A

DIARI DE CLASSE -8-10-2012-

Hui en classe hem aprés el significat de '' La revolucio neolitica '', va començar quan es va descobrir la ramaderia i la agricultura. Les primeres espècies conreades van ser: el blat a l´Orient Mitja i a Europa , l´arròs a Àsia i la dacsa a Amèrica. Van començar a construir poblats i es van fer sedentaris. L´home va començar a utilitzar la pedra polida, va fabricar teixits i es va inventar la ceràmica.

Fet per Empar Pizcueta

DIARI DE CLASSE -1/10/12

Hui a classe de socials hem parlat sobre què va ser la REVOLUCIÓ NEOLÍTICA: que va consistir en tots els canvis que es donaren gràcies a la invenció de l'agricultura, la ramaderia i com açò va fer que els nostres avantpassats deixaren de ser nòmades per a convertir-se en sedentaris. També hem vist com era la vida diària en el neolític i l´edat dels metalls: època d´invents. Al final hem fet alguns exercicis que tractaven i repassaven el que haviem estat treballant.

Lucia Mateo

DIARI DE CLASSE -25/09/12-

Hui hem aprés a què s’anomena procés d'hominització. Tracta de com els éssers humans anaven evolucionant en el tema de com caminar (d’anar mirant en terra encorbats a  caminar drets), en el tema de ferramentes (l’ús cada vegada més sofisticat d’eines).També hem llegit com va ser l'expansió de l'ésser humà, el més interessant o impressionant és que anaven tot el dia caminant, eren nómades, recorrien grans distàncies, suposadament darrere de ramats d'animals. D’ahí que poc a poc anaren  expandint-se de continent en continent. També hem llegit una taula que estava molt bé explicada en la qual te ficava en quin any va evolucionar eixa espècie d'home i un fet rellevant (quina ferramenta utilitzava eixe tipus d'home...) Per finalitzar ens ha manat que fem uns exercicis sobre el que hem llegit en classe i que fem aquest diari d'aula, hui per sort m'ha toca't a mi enviar-lo.

Carlos S. Torres Merino 1r A eso

DIARI DE CLASSE -24/09/12-

Hui hem començat el tema de la Prehistòria, que és la primera etapa del passat de la humanitat. Va començar fa 5 milions d´anys y acabà fa 5 mil anys. El fet que caracteritza la prehistòria es l’absèencia de textos escrits. La prehistòria es divideix en el paleolític, el neolític i l´edat dels metalls.

   -El Paleolític, hem aprés que significa pedra antiga i que es caracteritza perque els éssers humans encara eren nòmades: vivien de la caça i la recol·lecció.

   -El Neolític, significa pedra nova, aquesta etapa es caracteritza perquè es convertiren en sedentaris, gràcies al descobriment de ramaderia i agricultura.

   -L´edat dels metalls, en aquella època es varen inventar els primers objectes de metall.

També hem donat com s´estudia la prehistòria. S’estudia a partir de fòssils i restes materials per la innexistència de documents escrits.

El lloc on apareixen els fòssils s’anomena jaciment.

Els principals encarregats del seu estudi són els arqueòlegs, que col·laboren amb el antropòlegs, genetistes, paleontòlegs, etc.

José Manuel Urdiales

MARCELINO SANZ DE SAUTUOLA

Primer explorador de les Coves d’Altamira.

Va néixer a Santander en juns famílies de Cantàbria.

Feia moltes excursions per les rodalies de la finca que tenia a la muntanya. En 1879 en una de les seues eixides, tingué lloc l’extraordinari i memorable esdeveniment de visitar i explirar una cova que havia estat descoberta per un caçador anomenat Modesto Cubillas.

Anava don Marcelino acompanyat en aquesta ocasió per la seua filla María, qui ingenuament li digué a son pare: ¡ Mira papá, bueyes pintados!.

En aquell moment es va descobrir per a tota la humanitat, la Capella Sixtina de l’Art Quaternari, és a dir, les extraordinàries Coves d’Altamira.

Aquest descobriment meravellós va patir al principi de suspicàcies i incomprensions per part d’alguns científics i erudits que negaven els seu vertader valor.

Punxa aquest enllaç per a vore imatges de la cova: museu d’Altamira 

DIARI DE CLASSE -20/09/12-

Hui a classe de Socials hem aprés les principals etapes de la història:

- La Prehistòria

- L'edat antiga

- L'edat mitjana

- L'edat moderna

- L'edat comtemporània.

Després d'això ens ha ficat uns exercicis per a demà. Un d'ells és el de preparar unes preguntes per a que després ens les conteste algun dels nostres iaios. Deuen ser sobre les coses que feien ells a la nostra edat.

Javier Devís

DIARI DE CLASSE -18/0912-

Hui a classe de Socials hem començat llegint en veu alta alguns dels diaris que hem fet els alumnes. Després hem continuat la classe parlant sobre què és la història: qui l'estudia? per a què? quines són les fonts d'informació per als historiadors? Per últim, hem vist les diferents etapes de la història i quins són els aspectes que s'estudien: època, forma de vida, fets, i mentalitats i art.

També hem parlat dels arbres genealògics i que podem fer un, de la nostra família, voluntàriament.

Per a deures a casa ens han manat quatre exercicis de la pàgina 140, els primers que fem.

Marc Pérez Sabater

DIARI DE CLASSE -17/09/2012

Hui em fet: 

_ Les presentacions de cadascun. Encara que a Juanjo ja el coneixíem quasi tots.

_Hem llegit i explicat les normes de la llibreta. 

_Per últim hem fet la prova inicial. Que serà fonamental per a Juanjo, ja que podrà saber com anem nosaltres. Com no ens ha donat temps d'acabar la prova, demà (18-09-12) ens donarà deu minutets per acabar-la.

_Enguany C.Medi es divideix en:

 C.C.Socials i C.C.Naturals.  Al mateix temps C.C.Socials es divideix en Geografia i Història.

Un saludo.

Clara Corell Fabra. 

DIARI DE CLASSE

El diari de classe és un instrument molt útil.  Es tracta de fer una reflexió al finalitzar cada classe i plasmar-la a la llibreta. Es redacta cada dia de classe de Socials. A més a més, cada sessió, un alumne enviarà al professor per correu electrònic el seu diari per publicar-lo alblog.

L'elaboració del diari cobreix diversos objectius:

- Deixar constància escrita de la memòria d'activitats realitzades al llarg d'un curs.

- Plasmar per escrit les valoracions sobre les activitats realitzades, l'avaluació de les mateixes.

- Estimular la creativitat.

- Promoure l'autonomia personal i l'autoestima.

- Estimular el desenvolupament de tècniques de síntesi i realització de resums.

- Motivar a l’alumne en el desenvolupament de les seves activitats.

BENVINGUTS A 1r d'ESO  -17 de setembre-

Hui hem fet la primera classe de Socials: presentacions -encara que ja ens coneguem-, normes del departament d'Humanitats, normes de l'assignatura,  diaris d'aula, ... Us desitge un any profitòs en el que tots gaudim d'allò que hem de fer. 

Sols vull fer-vos unes recomanacions: aprofiteu el temps, treballeu diàriament, no us aneu a casa sense preguntar tots els dubtes que tingueu, i esteu oberts a participar en tot allò que proposare'm a classe.

Que aquesta nova etapa a l'ESO us vaja molt bé.

Juanjo

DIARI 28 MAIG

Hui a classe de Socials hem après el paisatge d’Oceania, on hem averiguat que la climatologia es molt variada. L’illa d’Austràlia és la més gran del món.

Hem estudiat aspectes de l’Antàrtida, el sisé continent i on viu cap persona de forma permanent degut a l’intens fred, tan sols els  el científics, que pertanyen durant sis mesos per a fer estudis.

Per últim, hem començat l’estudi geogràfic d’Amèrica. Entre altres moltes coses m’ha cridat l’atenció el trinagle de les Bermudes, un triangle situat entre les illes Bermudes, Puerto Rico i Florida que es un àrea geogràfica amb forma de triangle amb un àrea de 1,1 milions de  km² situada en l’oceà atlàntic.


Mónica Martínez

DIARI 21 DE MAIG

Hui a classe de Socials hem començat el tema del continent d'Àsia. Hem buscat els països al mapa polític que es projectava a la pissarra. Hem repassat i identificat els països i les seues capitals. Al voltant d'eixa recerca hem comparat els tamanys d'alguns d'ells i hem parlat sobre la dictadura de Corea del Nord, hem conegut de l'existència d'una zona desmilitaritzada de Corea, on la fauna i la flora no pateixen l'acció de l'ésser humà. També hem reflexionat sobre el repartiment injust de la riquesa a Xina i de la problemàtica de la sobrepoblació.

També hem comentat que Mongòlia és una plana immensa en la qual viu poca gent a causa de les condicions climàtiques, és un país de més de 1.500.00 km2, amb tan sols 3.000.000 d'habitants. Per la zona de Mongòlia està el desert de Gobi, al marge dels dels Pols, és el més fred del món i l'oscil·lació de temperatura és extrema.

Esperem que aquest tema no se'ns faci complicat, i es faci divertit.

Inés Noverjes.

DIARI DIMARTS 8 DE MAIG

Hui en la classe de socials hem raonat sobre alguns aspectes del nostre comportament. Hem fet diverses reflexions en veu alta i hem estat la meitat de la clase intentant solucionar els problemes. Desprès d'això, hem començat el tema d'Àfrica. Hem introduït el tema i hem treballat els mapes físic i polític, així com els relleus: amples altiplants, diversos sistemes muntanyosos, algunes depressions etc...

Tambè els rius i els llacs, els del vessant Atlàntic i Mediterrani i tambè els del vessant Índic.

I el clima i la vegetació: on están les zones càlides, temperades i d'alta muntanya. I el control serà el dilluns, espere que als alumnes ens isca molt bé l'examen.

A banda, per al pròxim dijous tenim un altre control i el professor ens ha manat unes fotocòpies sobre Àfrica d'un mapa polític i físic.

Miguel Aguilera Benlloch

DIARI DILLUNS DIA 7 DE MAIG

Hui a classe de Socials hem acabat d’exposar els treballs de la climatologia. Han exposat: primer; el grup de Miguel, Anna, Mar, Rubén i Claudia, seguidament ha exposat el següent grup que eren Nico, Judit, Sofía, Inés i Gloria. Els dos grups han exposat sobre el mateix: els paisatges de la Terra. Al primer grup li han tocat les preguntes 4, 5, 6 i 7 i a l’altre grup li ha tocat les primeres 3 preguntes. El grup de Miguel ha donat les preguntes menys errades, però l’altre grup tampoc ho ha fet mal. Una de les preguntes i les respostes del primer grup ha sigut la de la pregunta 5 que deia:

4.-Quin és el paisatge que més avantatge té per a la vida?Quin és el que menys?

La resposta era que el continental era el millor perquè les precipitacions són abundants i regulars i les temperatures són suaus durant tot l’any. Els rius tenen un cabal abundant i regular. Hem compartit, també amb Juanjo que clima mediterrani i l’oceànic tenen característiques òptimes per a la vida humana. Sobre la pregunta 3, de descriure un paisatge els companys han explicat el següent: tot l’entorn és natural menys el centre que és humà, on es concentra la població. A més a més, d’apreciar-se alguna modificació en el terreny per als conreus. En quant als següents conceptes han explicat: Relleu: planícia. Aigües:els rius tropicals tenen un règim irregular i presenten aigües baixes durant l’estació seca i aigües altes a l’estació de pluges. En aquest cas, està a l’estació seca, és a dir, presenta aigües baixes. Clima: tropical sec. Vegetació: poc abundant degut a l’època actual.

En quant a les activitats humanes: té  rudimentàries vies de transport i cases xicotetes on vivien i naturalment fan activitats econòmiques. El paisatge presenta, a la zona central, transformació humana, pel tema de les cases i les vies de transport, però tot el demès és natural.

És un clima propi de la sabana. Té un clima tropical si i a demès és una enorme plana coberta d’herbes. Com a resum han explicat que es tracta d’un paisatge de clima tropical sec, amb poca vegetació, temperatures elevades i té una població menuda on hi ha pocs habitants.

Llorenç Martín

SEGUIMENT TREBALL EN GRUP

Després de les 4 sessions que hem invertit treballant per equips, hui heu acabat el treball encomanat per a les exposicions de dijous que ve. Recordeu els objectius de la metodologogia utilitzada:
          * distribució de la feina equitativament
          * investigació ndividual i posada en comú        

DIARI DIJOUS 19 D'ABRIL DE 2012

Hui, a classe de Socials, Juanjo ens ha explicat com farem les classes les properes sessions. Serà per equips , hi haurà dos, cada un d’11 persones , i aquests es dividiran en dos grups cadascú. Els grups són : 1 Miguel, Anna, Mar, Rubén, Claudia; 2 Nico, Judit, Sofia, Inés, Gloria; 3 Marta, Derek, Arnau, Ana, Nines, Llorenç; 4 Iris, Pau, Lucia, Raúl, May. 

Els treballs es puntuaran igual per a tot el grup, encara que també tindrem una prova que farem individualment. Encara no sabem el que hem d’investigar, estarà penjat al blog demà i haurem de treballar pel nostre compte a classe amb aquells recursos: llibres, ordinadors,… que necessitem. Cada subgrup escollirà quin apartat prepararà per a explicar als companys. Al final de la classe hem pogut revisar els controls del tema anterior.

Mar Disbrey

TREBALL PER EQUIPS

Tal i com he explicat a classe ací teniu les activitats a realitzar per tots i sobre les que avaluarem els vostres coneixements. El primer equip ha de preparar, per a la seua explicació als companys, les activitats de la 1 a la 7. L'equip 2, ha de preparar per a les exposicions, les activitas de la 8 a la 14. Recorde que tots heu de completar l'índex d'activitats. No obstant sols exposareu aquell tema que decidiu al vostre grup. El temps previst per a la realització es de 3 sessions.

ACTIVITATS TEMA 5: ELS PAISATGES DE LA TERRA

Tots els alumnes heu de conéixer els següents continguts del tema 5: zones climàtiques, climograma, elements atmosfèrics, paisatges de la Terra.

1.- Zones climàtiques de la terra

            Elabora un esquema i d’un mapa mundi de zones climàtiques. L’esquema ha de comptar amb els diferents climes de cadascuna de les zones climàtiques.

            Posa un exemple de país de casdascuna de les zones. Indica el continent i la capital.

2.- Cerca fotografies de paisatges segons el clima al que pertanyen.

3.- Descriu la següent imatge contestant aquestes preguntes:



La interpretació d’imatges és fonamental en geografia. Fixa’t en els aspectes següents:


         3.1.- Observa atentament la imatge i classifica tot el que veus en elements naturals o humans.


         3.2.- Descriu-ne els elements naturals: relleu, aigües, clima i vegetació.


         3.3.- Descriu-ne els elements humans: localitats, activitats econòmiques, vies de transport...


         3.4.- Classifica el paisatge com a natural o com a transformat.


         3.5.- Intenta localitzar el paisatge en el medi: sabana, selva, zona mediterrània... i explica el perquè.


         3.6.- Redacta un breu text en què descrigues aquest paisatge.

4.- Quin és el paisatge que té més avantatges per a la vida? Quins és el que menys?

5.- Busca en la pàgina web d’alguna pinacoteca i selecciona tres quadres en els que es puga identificar un paisatge determinat. Justifica la teua selecció.

6.- Explica els fenòmens atmosfèrics: temperatura, pressió atmosfèrica, vent, humitat i precipitacions

7.- Explica què són els anticiclons i les depressions. Busca un mapa del temps on apareguen gràficament.

8. Escriu, junt a cada element, el nom de l’aparell amb que es mesura. Busca una fotografia de cadascú i explica el seu funcionament:

PRECIPITACIONS                              ____________________

VENTS                                                  ____________________

TEMPERATURES                               ____________________

PRESSIÓ ATMOSFÈRICA                ____________________

 
9.- Investiga i contesta: ¿Quin és el valor de la pressió atmosfèrica a nivell del mar?

10. - Investiga i contesta:
            10.1.- ¿Què és un tifó?
                10.2.- ¿Què és un huracà?
                10.3.- ¿Què és un cicló?

       Busca animacions que ajuden expliquen visualment aquests fenòmens 

11.- Busca en un diari la informació meteorològica i reproduix el mapa que ofereix amb la informació.

12.- Explica què és un climograma. Posa’n un exemple de cadascuna de les tres grans zones climàtiques. ¿Què és una clisèrie? Exemple de clisèrie de vegetació.

13.- Pensa i contesta:

13.1.-¿Per què influix la latitud en el clima?
13.2.- Explica com i per què influix el mar en els climes.
13.3.- ¿Com afecta el relleu als climes?
13.4.- ¿Quina influencia té la vegetació sobre els climes?

14.- Contesta:   SAPS A QUIN LLOC DE LA TERRA...

14.1.- Fa més fred?

14.2.- Fa més calor?

14.3.- Fa més sol?

14.4.- Fa més vent?

14.5.- Plou menys?

14.6.- Plou més dies?

15.- Punxa en aquest enllaç i fes l’activitat proposada. A més del país, en un llistat a banda, indica la capital

           MAPA POLÍTIC D'ÀFRICA

      EQUIPS 1 i 2 Busque una activitat on-line on demostrar que sabeu ubicar el relleu i els països d'Àfrica.

EL TEMPS I EL CLIMA

EL TEMPS I EL CLIMA

.

1. Factors climàtics i clima.

Anomenem temps atmosfèric a l'estat en què es troba l'atmosfera en un lloc i un moment concret; i clima a les condicions atmosfèriques d'un lloc concret que es repeteixen cíclicament al llarg d'un any. A continuació citarem els factors més importates que condicionen el clima:

• El Sol A les zones polars els raigs solars arriben amb molta inclinació el que provoca que arribi poca energia calorífica. En l'Equador arriben pràcticament perpendiculars, de manera que la insolació en aquesta zona és més gran i les temperatures són altes. Per tant la latitud és un dels factors que més incideixen en les característiques del clima. Per entendre-ho millor s'observa aquest vídeo:

• Distància respecte al mar. A l'estiu o durant el dia, les aigües marines i els continents absorbeixen part de la radicació solar i escalfen l'aire. Durant l'hivern o la nit es refreden desprenent de la calor acumulada, però com l'aigua triga més temps a refredar-que la Terra, es produeixen desplazamietos de masses d'aire que suavitzen el clima de les zones properes al mar. Per tant la influència de la distància respecte al mar rep el nom de continentalitat.

La influència de la continentalitat

• L'orientació. Aquest factor està relacionat amb l'exposició al Sol i als vents dominants. A les zones muntanyoses les vessants exposades al Sol (solanes) sempre són més càlides i seques que les zones d'ombria. L'exposició als vents dominants influirà en els elements climàtics segons siguin les característiques del vent càlid o fred humit o sec.
  L'altitud. La temperatura disminueix a mesura que augmenta l'altitud (uns 0,6 º C per cada 100 m) Això és perquè, a més altura, les capes d'aire són menys denses perquè aquest s'expandeix i, en expandir-es refreda.

2. Els elements del clima.

Introducción

El clima d'una zona depèn de certs elements, principalment temperatures, precipitacions, els vents, la humitat de l'aire i la pressió atmosfércia. Aquests elements varien d'uns llocs a altres perquè estan condicionats per diferents factors, com són la latitud, l'altitud i la distància al mar.

2.1. La temperatura.

La temperatura és la quantitat de calor que té l'aire de l'atmosfera. Segons la temperatura, el nostre planeta es divideix en:

• Una zona càlida entre els dos tròpics. En ella, els raigs solars incideixen totalment o pràcticament perpendiculars durant tot l'any. Per això, les temperatures són elevades i hi ha molt poques diferències de temperatura entre unes estacions i altres.
• Dues zones temperades, situades entre els tròpics i els cercles polars. En aquestes zones, els raigs solars incideixen de manera més inclinada que a la zona càlida. Per això, les temperatures són més moderades i es nota més la variació de les estacions.
• Dues zones fredes, en els cercles polars. En aquestes zones, els raigs solars incideixen de manera molt obliqua durant tot l'any. Per això, les temperatures són sempre fredes.

• 

Zonas climáticas del planeta (FUNTE: www.kalipedia.com)

2.2. Les precipitacions i humitats de l'aire.

La precipitació és la quantitat d'aigua caiguda sobre la superfície terrestre procedent de la condensació de vapor que conté l'aire en forma de pluja, neu, granissa o pedra, etc. Les precipitacions són més abundants en l'Equador i descendeixen cap als pols, però també augmenten amb l'altitud i amb la proximitat a mars i oceans.

Les precipitacions es produeixen per diverses causes:

• A. Per l'evaporació del sòl. La calor del sol escalfa la terra humida i evapora l'aigua que la xopa formant núvols que deixen pluges.

• B. Pel relleu. Es produeix quan l'aire humit que prové de la mar arriba a una muntanya o a qualsevol zona d'alt relleu.

• C. Per la formació de fronts. Quan una gran massa d'aire calent i humit es troba amb una massa d'aire fred, l'aire calent ascendeix per sobre del fred, l'aire calent ascendeix per sobre del fred. Pressió atmosférica. La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l'aire sobre un punt determinat de la Terra. La pressió varia d'uns llocs a altres. En les zones situades a menor altitud la pressió és més gran, perquè suporten més pes de l'aire, també canvia amb la temperatura, perquè l'aire càlid pesa menys que el frío.La pressió normal mitjana és de 1.016 mil · libars (mb). Les zones que tenen una pressió superior s'anomenen anticiclons o altes pressions i donen lloc a un temps estable i sec. Les zones que tenen una pressió inferior a 1.016 mb s'anomenen borrasques i originen un temps inestable i plujós. A les zones de contacte entre anticiclons i borrasques es formen el que anomenem fronts.

• D. Vents. El vent és simplement aire en moviment. S'origina per les diferències de pressió atmosfèrica entre uns llocs i altres. L'aire va de les zones d'alta pressió a les de baixa pressió. Existeixen diferents tipus de vent: Hi ha vents constants, que bufen permanentment en la mateixa direcció, com els alisis, que es dirigeixen sempre des dels tròpics cap al Ecuador.Otros canvien la seva direcció segons les estaciones.También existeixen vents locals o regionals, que sempre bufen en la mateixa direcció i reben un nom propi. Por Finalment, els vents orogràfics són forts i secs, perquè l'ascens de l'aire per les vessants muntanyencs els fa perdre la seva humitat, reben diverses denominacions.

Pincha aquí para ver la formación y tipos de precipitaciones. (FUENTE: http://atenex2.educarex.es)

2.3. La presión atmosférica y el viento.

La pressió atmosfèrica és el pes o la força que fa l'aire sobre la superfície terrestre. Es mesura amb el baròmetre i s'expressa en mil·libars (MBS), sent la pressió normal 1013 MBS. Quan l'aire s'escalfa, puja provocant que la pressió atmosfèrica disminueixi, parlem llavors de baixes pressions, que prediuen inestabilitat i mal temps.

Borrascas y Anticiclones

Fenòmens climàtics extraordinàris.

Hi ha fenómenos climáticos difícils de predir. De vegades, encara que es preveu la seva aparició, no hi ha els mitjans per fer-los front i provoquen greus desastres de conseqüències catastròfiques.

Inundacions

Una inundació és causada per un ascens ràpid i massiu del nivell de l'aigua del mar, la crescuda d'un riu o les pluges torrencials que els terrenys són incapaços d'absorbir.

Sequeresías

La sequera es produeix quan plou en un lloc menys de l'habitual per al clima d'aquesta zona i aquesta escassetat de precipitacions es perllonga durant un llarg període (mesos). És, per tant, un concepte relatiu.La sequera es pot donar en qualsevol lloc, però les zones amb pluges estacionals són les que estan més exposades a patir-la. Les sequeres es veuen agreujades per l'augment del consum d'aigua i per pal·liar els seus efectes es construeixen embassaments.Les sequeres prolongades poden provocar la desertització d'una regió, és a dir, la degradació de la qualitat de la cobertura vegetal i del sòl.

Huracans

Un huracà és una gran tempesta amb forts i constants vents i pluges. Les ràfegues de vent oscil·len entre els 120 i els 250 km / h, i fins i tot poden sobrepassar els 300 km / h; es produeixen precipitacions d'entre 300 i 600 mm en només unes hores.Els huracans es formen sobre els oceans, quan les aigües estan molt calentes, per sobre dels 27 º C. L'aigua tan càlida s'evapora en gran quantitat i origina aquestes immenses tempestes. L'huracà va perdent força a mesura que s'endinsa en el continent, però en el seu desplaçament provoca efectes devastadors com inundacions a terra i enfonsaments al mar.

Com es forma un huracà

FUENTE: Editorial Santillana

Para ampliar: Cómo se forman los huracanes atlánticos , el huracán Katrina , los efectos del cambio climático (Diario El Mundo),

3. La previsió del temps.

La meteorologia és la ciència que estudia l'estat del temps, per al que utilitza mitjans molt diversos des dels simples baròmetres als satèl · lits espacials que ens transmeten imatges de l'atmosfera, mesuren la radicació terrestre per conèixer les temperatures i ens permeten veure l'evolució de els núvols, els fronts i com es formen les tempestes.

Pincha aquí para ver las imágenes y datos de los satélites que permiten relaizar las predicciones meteorológicas.

Pincha aquí para ver la predicción meteorológica para España. Y aquí la previsión pero con líneas isobaras(Diario El Mundo), RECOMENDABLE.

4. La diversitat de climes de la Terra.

Com hem vist el clima és el conjunt de manifestacions atmosfèriques que es produeixen en una regió durant un any. La combinació de tots els elements del clima (temperatura, pressió, humitat, precipitacions i vents) i dels factors climàtics (latitud, continentalitat, altitud i orientació) dóna lloc als diferents climes del nostre planeta.

Loa climas del planeta (FUENTE: www.kalipedia.com)

Para verlo más grande pincha aquí

PRÀCTICA: Com elaborar un climograma.

En aquesta unitat hem parés a realitzar un climograma, per a vore quins són els passos per a la seua construcció obri aquest document que treballàrem en classe. Des d'ací podràs vore el climograma i les dades més significatives de moltes ciutats del món.

Climogramas del mundo (FUENTE: www.kalipedia.com)