DIARI DILLUNS 26 DE MARÇ

Diari dilluns 26 de març 2012 -1r A ESO- 

Hui a classe de Socials hem aprés els símbols dels mapes, els punts cardinals i els paral·lels i meridians. 

Hem aprés que la informació dels mapes es representa mitjançant símbols, els més usuals són els dibuixos, els colors, les línies, els punts i les fletxes. El tipus de símbols que s'utilitza en un mapa depén del tipus de mapa. 

Per a situar-nos a través dels punts cardinals hem d'utilitzar l'orientació natural o la brúixola, que és un invent-descobriment, és la manera més fàcil de localitzar un lloc o de situar-nos el l'espai. Els punts cardinals principals són el nord, el sud, l'est i l'oest. Hem aprés que sense l'orientació és molt fàcil perdres.

I per finalitjar la classe de hui hem aprés que els meridians són uns semicercles que uneixen els pols i tenen direcció nord-sud. El meridià principal és el meridià de Greenwich, que divideix la Terra en dos hemisferis: l'hemisferi oriental i l'hemisferi occidental.

I hem aprés que els paral·lels són cercles imaginaris, que tenen direcció est-oest i són perpendiculars als meridians. El paral·lel principal i que s'utilitja com a referència per als restants és l'equador, que divideix la Terra en dos hemisferis: l'hemisferi nord i l'hemisferi sud. Altres paral·lels importants són el tròpic de Càncer, el tròpic de Capricorn, el cercle polar àrtic i el cercle polar antàrtic. 

Sofia Mares Bou 

DIARI DIJOUS 22 DE MARÇ DE 2012

Diari dijous 22 de març de 2012 -1r A ESO-

Hui, a classe de Socials, hem tractat el tema del bicentenari de "La Pepa", que va ser la primera Constitució espanyola, redactada al segle XIX, en l'any 1812. Hem dit tot el que sabiem pels mitjans de comunicació, que han estat aquest dies comentant notícies al respecte. Sabem que va ser promulgada per les corts generals espanyoles, que es van reunir extraordinàriament a Cadis, el dia 19 de març, d'ahí el seu nom. També hem parlat de Napoleón Bonaparte que va ser un emperador francés, que va conquerir nombrosos territoris. Va ser un general i militar durant la revolució francesa. Que invaí Espanya entre els anys 1808-1814. Més tard, hem vist qui va ser José Bonaparte, més conegut com

"Pepe Botella". Pepe Botella va ser un polític, diplomàtic i advocat francés, germà de Napoleón Bonapate. José Bonaparte va ser rei d'Espanya durant un periode de temps reduït. Hem parlat de perquè la població l'anomenaba Pepe botella, l'anomenaven així perquè, sempre estava de festa, bevent..., però sembla que ell feia eixes festes perquè de cara als francesos el poble espanyol tenia fama de fester i així pretenia agradar més als ciutadans espanyols.

En quant al tema de geografia que hem començat a treballar hem recordat tot el que sabiem sobre els moviments de rotació i translació de la terra. El moviment de rotació és el moviment pel qual la Terra gira sobre el seu eix, i de que la Terra gira d'oest a est, provocant el dia i la nit. El moviment de translació, és el moviment pel qual la Terra es desplaça al voltant del Sol descrivint la seua pròpia òrbita elíptica. Per acabar la classe, hem vist que degut al moviment de translació i a la inclinació de la Terra existeixen les estacions.

Hem començat a estudiar els tipus de mapes, que són els temàtics, els polítics i els físics, i hem fet unes activitats sobre els mapes que consisitien en elaborat llegendes de mapes i interpretar-les.

Pau Iranzo Cerveró

LA PEPA. Constitució de 1812

Potser per les falles no heu estat al corrent del que es commemora el dia 19 de març de 2012, doncs no és una altra cosa que el dos-cents aniversari de la promulgació de la Constitució espanyola de 1812, coneguda popularment amb el nom de LA PEPA.


Clickeu ací per saber més
La Pepa

Notícies relacionades

EGIPTE

L'ANTIC EGIPTE

Fuente: www.artehistoria.com

Más ví­deos de Egipto: ciudades y casas de Egipto, Ramses II, tumbas egipcias,

las pirámides, la pirámide de Keops.

Els egipcis van desenvolupar, de manera contemporània a les civilitzacions fluvials mesopotàmiques, una cultura pròpia, amb una gran originalitat.Egipte, un regal del Nil  L'antic Egipte es localitzava a la vall del riu Nil, al Nord d'Àfrica. Aquesta vall és un enorme oasi tancat enmig dels deserts que l'envolten. Entre juny i setembre les pluges provocaven les crescudes del riu. Per mesurar l'impacte de les crescudes dels egipcis utilitzaven el nilómetro.Després de les crescudes anuals del Nil, deixaven al descobert un sòl fèrtil. Aquest garantia l'aliment i l'aigua als grups humans i facilitava el cultiu d'una àmplia varietat de cereals, llegums, hortalisses o espècies fruiteres. També el cultiu del lli va ser utilitzat per confeccionar teles.El Nil oferia als habitants altres recursos com caça, pesca i fonamental via de comunicació que va ajudar al desenvolupament del comerç.Per evitar inundacions els egipcis van construir canals de reg i dipòsits de reserva d'aigua. Era tanta la importància que tenia el riu Nil que tenia el seu propi Déu, el Déu Hapy, a qui se li feien ofrenes.Evolució històrica de l'antic Egipte  La civilització Egípcia es va desenvolupar durant un llarg període de més de 3000 anys. Va ser un estat centralitzat i fortament jerarquitzat, dirigit pel faraó. Podem diferenciar quatre fases principals en història:Període predinàstic  Des del IV mil·lenni a.C. evolucionaren dos regnes: el Baix Egipte, que es localitza al delta del riu Nil, i l'Alt Egipte, que s'estenia al llarg d'una estreta franja de terra fèrtil. Aquest període és anterior a les grans dinasties dels faraons de l'imperi egipci unit.Imperi Antic  Cap a l'any 3000 a.C. el rei Menes o Narmer, primer faraó, va unificar els regnes del Baix i l'Alt Egipte i va establir la capital en Menfis. A partir d'aquest moment es realitzen les construccions de les grans piràmides que van servir de tombes reals en les que es dipositava el sarcòfag del faraó amb tot l'aixovar que havia d'acompanyar al més enllà. Egipte depenia per complet del riu Nil, un període de males collites va provocar una profunda crisi que va arruïnar i va dividir el país acabant amb l'esplendor amb què havia començat l'Imperi Antic.Imperi Mitjà  Un príncep de Tebes unificarà novament Egipte amb nova capital. Va ser un període de certa expansió i conquestes que va permetre a Egipte eixamplar les seves fronteres. Es van fundar nombroses ciutats i es van emprendre grans obres públiques. Cap al 1700 A.C. Egipte va ser envaït pels hicsos, això va afeblir el poder del faraó i el Imperi Mitjà va entrar en crisi.Imperi Nou  A partir de l'any 1600 a.C i fins al 31 a.C. la civilització egípcia viurà el seu període de màxima esplendor. Va realitzar una expansió territorial cap a Síria i Palestina, i també cap a la quarta cataracta Nil amunt establint aliances amb les grans potències asiàtiques. Els faraons van ordenar construir magnífics temples plens de riquesa, com els de Ramses II o Hatsepsut, la invasió d'altres imperis com l'assiri van empènyer a l'Imperi egipci seu decliu definitiu.Durant l'Imperi Nou es va produir una revolució religiosa del faraó Amenofis IV, que va establir per primera vegada un culte monoteista, el culte a Aton (déu del disc solar). A la seua mort es va reinstaurar novament el politeisme.Societat  La societat estava estructurada al voltant del poder absolut el faraó que era considerat com un déu, amo de les terres i d'influència absoluta sobre els seus súbdits.

Així seria una festa al palau del faraó (FONT: www.kalipedia.com). Sota el faraó es situaven diferents classes socials ben diferenciades i amb privilegis desiguals:

• Sacerdots i nobles: posseïdors d'enormes extensions de terra. El seu prestigi social estava basat en la seua saviesa i la seua principal tasca era l'administració dels temples i el culte a les seues divinitats. Els nobles administraven el país en nom del faraó.• Funcionaris i mestres: Els nobles eren recolzats en les seves tasques per funcionaris i escribes, aconseguien que l'administració fora més eficient. Es caracteritzava per saber llegir, escriure i conèixer tècniques de comptabilitat.• Militars: L'imperi antic, Egipte no tenia un exèrcit permanent. Es reclutaven camperols, artesans o soldats estrangers per crear un exèrcit de defensa.• Comerciants i artesans: Els comerciants es desplaçaven dins d'Egipte amb vaixell o amb caravanes. Venien gran quantitat de productes. Els artesans treballaven en grup, en grans tallers situats al palau real o en els temples. Havien de pagar impostos en espècie o amb objectes que produïen.• Camperols: Era el grup social més nombrós. Vivien en petites cases a les ribes del Nilo. l faraó era el propietari de la terra i els camperols eren els seus treballadors. La collita es dividida en 2 parts: una per als camperols i una altra es dipositava en els magatzems per als funcionaris reals.• Servents i esclaus: Els egipcis més pobres no tenien altre remei de servir als nobles realitzant tasques domètiques. Els serfs eren estrangers, presoners de guerra o persones lliurades per altres pobles. Els esclaus eren utilitzats per desenvolupar diferents tasques com el treball en les mines i carreteres, o servir al palau del faraó o en les cases de guerrers i sacerdots. Els maltractaments no eren freqüents i, quan passaven, l'esclau tenia dret a reclamar davant els tribunals encara que únicament si el càstig havia estat injust.

Diccionari

Sociedad egipcia (FUENTE: www.claseshistoria.com)

Religió i art.

La cultura egípcia era molt religiosa. El faraó era el déu vivent sobre la terra, es practicava una religió politeista. Es relacionaven amb els déus amb cada situació o element de la naturalesa.

Alguns déus eren locals, mentre que altres eren adorats en tot Egipte, com Ra, el déu del sol

La mort i el més enllà.

Els Egipcis creien que hi havia una vida més enllà de la mort i que l'ànima necessitava el cos perquè el seu esperit arribés a la vida eterna. El cos del dels morts era momificat. Després de l'enterrament dels morts eren jutjats pels déus.


Les piràmides.

L'art egipci estava profundament influenciat per la religió, la vida després de la mort i per l'exaltació del poder absolut dels faraons.
Per aquest motiu, les manifestacions artístiques més impressionants de l'art egipci són magnífiques i colossals tombes: les piràmides.
Aquestes colossals construccions, que estaven destinades a albergar la mòmia del faraó per a la seva repòs etern, es construïen amb grans blocs de pedra que s'ajustaven en forma piramidal.


La civilització egípcia, vídeo resum.

FUENTE: www.artehistoria.com

Mapa conceptual d'Egipte. Amb animacions i recursos.

Mapa conceptual de Egipto (FUENTE: www.claseshistoria.com)

FUENTE: www.claseshistoria.com

MESOPOTÀMIA

A mena de resum del que hem vist incorporem material sobre Mesopotàmia que us pot resultar interessant

MESOPOTÀMIA: una terra entre dos rius

És al Pròxim Orient on per primera vegada es passa de xicotetes poblacions agrícoles neolítiques a formacions més complexes que tendixen a ser autònomes. Es passa del llogaret a la ciutat i es crea una cultura pròpia plena d'èxits, entre els quals destaca la invenció de l'escriptura.

La regió de Mesopotàmia està formada per una gran vall fèrtil a banda i banda dels rius Tigris i Eufrates. En ella es van desenvolupar diferents civilitzacions a partir de mitjans del IV mil·lenni a.C. Entre elles hi havia una de les primeres civilitzacions agràries i urbanes: la Sumèria.

Fuente: www.artehistoria.com

Más ví­deos de Mesopotamia: Introducción a la civilización mesopotámica, Civilización Mesopotámica, el Zigurat de la ciudad de Ur, el Zigurat de la ciudad de Babilonia, la civilización asiria.

Agricultura.Els sumeris es van caracteritzar per ser un poble actiu i hàbil. Van crear sistemes de canals i dics per canalitzar l'aigua i dipòsits d'aigua. Per tant, van tindre un gran desenvolupament de l'agricultura de cereals, llegums i fruites. També practicaven la ramaderia de porcs, ovelles i cabres.
Aparició de les primeres ciutatsCap a l'any 3700 a.C. els sumeris van alçar algunes de les primeres ciutats conegudes de la història: Ur, Uruk i Lagash.
Aquestes ciutats eren independents unes d'altres, eren ciutats-estat que controlaven als pobles circumdants, governades per un rei-sacerdot a qui anomenaven patesi, considerat el representant del déu a la ciutat. S'encarregava de protegir el temple, controlar l'economia, vetllar per la pau i administrar la justícia.
Totes aquestes ciutats estaven protegides per muralles i els seus habitatges estaven construïdes amb taulells. Totes elles solien tindre un ziggurat, que era un temple que a més funcionava com a centre econòmic on es realitzaven operacions comercials, com a magatzem o escola per a futurs sacerdots.
Societat i comerç* L'agricultura era l'activitat bàsica de la societat mesopotàmica, de manera que la major part dels seus habitants eren camperols que treballaven les terres del patesi donant part de la seva collita en forma d'impost. També hi havia petits propietaris, comerciants, nobles, sacerdots i funcionaris reals. En el graó social més baix hi havia els esclaus i les persones que no havien pogut pagar els seus impostos.
* El comerç es va convertir en una activitat econòmica fonamental, no abundaven matèries primeres com els metalls. En un principi es va practicar el trueque, però amb el temps es van començar a utilitzar barres d'or i plata per canviar-los per altres productes.
Cap al 2000 a.C. reis i pobles es van enfrontar entre si disputant-se les terres més fèrtils de Mesopotàmia i el control de les rutes comercials. Entre aquests pobles van destacar els babilonis i els assiris que van arribar a fundar els primers imperis de la història.
Cultura, religió i art.
La civilització mesopotàmica ens va deixar importants elements culturals com l'escriptura, les lleis, la religió i l'art.
* Escriptura. El naixement de l'escriptura està relacionat amb el desenvolupament de les ciutats sumèries durant el IV mil·lenni a.C. L'activitat comercial i el cobrament d'impostos van tindre molt a veure en la seua aparició. Per poder comptabilitzar i, per tant, controlar aquests productes sorgixen els primers signes que derivaran en la invenció de l'escriptura. En un principi es va començar marcant les dades sobre una tauleta d'argila i utilitzant una canya. Amb ella es feien unes marques en forma de falca, d'aquí la denominació de cuneïforme. Aquest sistema d'escriptura va ser utilitzat per controlar les collites, recaptar impostos i redactar les lleis.
* Lleis. A Mesopotàmia, donada la progressiva complexitat de la societat urbana sorgix la necessitat de crear normes que organitzen, regulen i donin solució als conflictes quotidians o als grans enfrontaments que puguen generar-se. Els sacerdots impartien la justícia que, segons creien, els déus havien dictat als homes. Aquesta situació havia donat lloc a una excessiva subjectivitat que va poder derivar en abusos per part dels jutges. Per evitar l'arbitrarietat, el rei Hammurabi de Babilònia (1790-1750 a.C.) va elaborar un dels primers codis de lleis escrit i que hui coneixem com el Codi d'Hammurabi. Les lleis d'aquest codi eren summament dures, encara que feia diferències en les sancions depenent de l'origen social de l'infractor. El codi estava format per 282 lleis i decrets. Perquè foren conegudes per tots els ciutadans, Hammurabi les va ordenar gravar en columnes de pedra que es van distribuir per tot el regne.
* Religió. El poble sumeri era politeista: adoraven a diversos déus relacionats amb la naturalesa. Els textos de contingut religiós trobats en llengua sumèria són molt nombrosos i en ells es troben registrades les creences mesopotàmiques sobre la creació, el paradís, el diluvi, etc. Tots aquestes idees són comuns a altres religions com el cristianisme, l'islam, la religió asteca, etc. Les creences religioses van estar unides al coneixement de l'astronomia. Els zigurats van ser edificis des d'on es va estudiar l'Univers.
* Art. L'art mesopotàmic és el resultat d'una tradició de 4000 anys d'antiguitat que va mantenir el seu estil pràcticament sense alteracions fins a l'arribada dels perses en el segle VI a.C. L'art mesopotàmic ha recollit la influència de tots els pobles que habitaven a la regió influenciats per tres factors fonamentals:• L'entorn natural. A la vall no havia pedra ni fusta, per la qual cosa van haver d'utilitzar en les seves construccions taulell i atovó.• El paper destacat de la religió. Va donar gran importància als edificis religiosos com els zigurats i a les escultures amb fins espirituals.• La guerra. Gran part de l'art va estar dedicat a la representació de victòries militars.

Mapa del Mediterráneo en el II milenio a.C.

Código de leyes de Hammuabi