Fuente: www.artehistoria.com
Els egipcis van desenvolupar, de manera contemporània a les civilitzacions fluvials mesopotàmiques, una cultura pròpia, amb una gran originalitat.Egipte, un regal del Nil L'antic Egipte es localitzava a la vall del riu Nil, al Nord d'Àfrica. Aquesta vall és un enorme oasi tancat enmig dels deserts que l'envolten. Entre juny i setembre les pluges provocaven les crescudes del riu. Per mesurar l'impacte de les crescudes dels egipcis utilitzaven el nilómetro.Després de les crescudes anuals del Nil, deixaven al descobert un sòl fèrtil. Aquest garantia l'aliment i l'aigua als grups humans i facilitava el cultiu d'una àmplia varietat de cereals, llegums, hortalisses o espècies fruiteres. També el cultiu del lli va ser utilitzat per confeccionar teles.El Nil oferia als habitants altres recursos com caça, pesca i fonamental via de comunicació que va ajudar al desenvolupament del comerç.Per evitar inundacions els egipcis van construir canals de reg i dipòsits de reserva d'aigua. Era tanta la importància que tenia el riu Nil que tenia el seu propi Déu, el Déu Hapy, a qui se li feien ofrenes.Evolució històrica de l'antic Egipte La civilització Egípcia es va desenvolupar durant un llarg període de més de 3000 anys. Va ser un estat centralitzat i fortament jerarquitzat, dirigit pel faraó. Podem diferenciar quatre fases principals en història:Període predinàstic Des del IV mil·lenni a.C. evolucionaren dos regnes: el Baix Egipte, que es localitza al delta del riu Nil, i l'Alt Egipte, que s'estenia al llarg d'una estreta franja de terra fèrtil. Aquest període és anterior a les grans dinasties dels faraons de l'imperi egipci unit.Imperi Antic Cap a l'any 3000 a.C. el rei Menes o Narmer, primer faraó, va unificar els regnes del Baix i l'Alt Egipte i va establir la capital en Menfis. A partir d'aquest moment es realitzen les construccions de les grans piràmides que van servir de tombes reals en les que es dipositava el sarcòfag del faraó amb tot l'aixovar que havia d'acompanyar al més enllà. Egipte depenia per complet del riu Nil, un període de males collites va provocar una profunda crisi que va arruïnar i va dividir el país acabant amb l'esplendor amb què havia començat l'Imperi Antic.Imperi Mitjà Un príncep de Tebes unificarà novament Egipte amb nova capital. Va ser un període de certa expansió i conquestes que va permetre a Egipte eixamplar les seves fronteres. Es van fundar nombroses ciutats i es van emprendre grans obres públiques. Cap al 1700 A.C. Egipte va ser envaït pels hicsos, això va afeblir el poder del faraó i el Imperi Mitjà va entrar en crisi.Imperi Nou A partir de l'any 1600 a.C i fins al 31 a.C. la civilització egípcia viurà el seu període de màxima esplendor. Va realitzar una expansió territorial cap a Síria i Palestina, i també cap a la quarta cataracta Nil amunt establint aliances amb les grans potències asiàtiques. Els faraons van ordenar construir magnífics temples plens de riquesa, com els de Ramses II o Hatsepsut, la invasió d'altres imperis com l'assiri van empènyer a l'Imperi egipci seu decliu definitiu.Durant l'Imperi Nou es va produir una revolució religiosa del faraó Amenofis IV, que va establir per primera vegada un culte monoteista, el culte a Aton (déu del disc solar). A la seua mort es va reinstaurar novament el politeisme.Societat La societat estava estructurada al voltant del poder absolut el faraó que era considerat com un déu, amo de les terres i d'influència absoluta sobre els seus súbdits.
Així seria una festa al palau del faraó (FONT: www.kalipedia.com). Sota el faraó es situaven diferents classes socials ben diferenciades i amb privilegis desiguals:
• Sacerdots i nobles: posseïdors d'enormes extensions de terra. El seu prestigi social estava basat en la seua saviesa i la seua principal tasca era l'administració dels temples i el culte a les seues divinitats. Els nobles administraven el país en nom del faraó.• Funcionaris i mestres: Els nobles eren recolzats en les seves tasques per funcionaris i escribes, aconseguien que l'administració fora més eficient. Es caracteritzava per saber llegir, escriure i conèixer tècniques de comptabilitat.• Militars: L'imperi antic, Egipte no tenia un exèrcit permanent. Es reclutaven camperols, artesans o soldats estrangers per crear un exèrcit de defensa.• Comerciants i artesans: Els comerciants es desplaçaven dins d'Egipte amb vaixell o amb caravanes. Venien gran quantitat de productes. Els artesans treballaven en grup, en grans tallers situats al palau real o en els temples. Havien de pagar impostos en espècie o amb objectes que produïen.• Camperols: Era el grup social més nombrós. Vivien en petites cases a les ribes del Nilo. l faraó era el propietari de la terra i els camperols eren els seus treballadors. La collita es dividida en 2 parts: una per als camperols i una altra es dipositava en els magatzems per als funcionaris reals.• Servents i esclaus: Els egipcis més pobres no tenien altre remei de servir als nobles realitzant tasques domètiques. Els serfs eren estrangers, presoners de guerra o persones lliurades per altres pobles. Els esclaus eren utilitzats per desenvolupar diferents tasques com el treball en les mines i carreteres, o servir al palau del faraó o en les cases de guerrers i sacerdots. Els maltractaments no eren freqüents i, quan passaven, l'esclau tenia dret a reclamar davant els tribunals encara que únicament si el càstig havia estat injust.
Diccionari
Sociedad egipcia (FUENTE: www.claseshistoria.com)
Religió i art.
La cultura egípcia era molt religiosa. El faraó era el déu vivent sobre la terra, es practicava una religió politeista. Es relacionaven amb els déus amb cada situació o element de la naturalesa.
Alguns déus eren locals, mentre que altres eren adorats en tot Egipte, com Ra, el déu del sol
La mort i el més enllà.
Els Egipcis creien que hi havia una vida més enllà de la mort i que l'ànima necessitava el cos perquè el seu esperit arribés a la vida eterna. El cos del dels morts era momificat. Després de l'enterrament dels morts eren jutjats pels déus.
Les piràmides.
L'art egipci estava profundament influenciat per la religió, la vida després de la mort i per l'exaltació del poder absolut dels faraons.
Per aquest motiu, les manifestacions artístiques més impressionants de l'art egipci són magnífiques i colossals tombes: les piràmides.
Aquestes colossals construccions, que estaven destinades a albergar la mòmia del faraó per a la seva repòs etern, es construïen amb grans blocs de pedra que s'ajustaven en forma piramidal.
La civilització egípcia, vídeo resum.
Els Egipcis creien que hi havia una vida més enllà de la mort i que l'ànima necessitava el cos perquè el seu esperit arribés a la vida eterna. El cos del dels morts era momificat. Després de l'enterrament dels morts eren jutjats pels déus.
Les piràmides.
L'art egipci estava profundament influenciat per la religió, la vida després de la mort i per l'exaltació del poder absolut dels faraons.
Per aquest motiu, les manifestacions artístiques més impressionants de l'art egipci són magnífiques i colossals tombes: les piràmides.
Aquestes colossals construccions, que estaven destinades a albergar la mòmia del faraó per a la seva repòs etern, es construïen amb grans blocs de pedra que s'ajustaven en forma piramidal.
La civilització egípcia, vídeo resum.
FUENTE: www.artehistoria.com
Mapa conceptual de Egipto (FUENTE: www.claseshistoria.com)
FUENTE: www.claseshistoria.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario