MESOPOTÀMIA: una terra entre dos rius
És al Pròxim Orient on per primera vegada es passa de xicotetes poblacions agrícoles neolítiques a formacions més complexes que tendixen a ser autònomes. Es passa del llogaret a la ciutat i es crea una cultura pròpia plena d'èxits, entre els quals destaca la invenció de l'escriptura.
La regió de Mesopotàmia està formada per una gran vall fèrtil a banda i banda dels rius Tigris i Eufrates. En ella es van desenvolupar diferents civilitzacions a partir de mitjans del IV mil·lenni a.C. Entre elles hi havia una de les primeres civilitzacions agràries i urbanes: la Sumèria.
Fuente: www.artehistoria.com
Más vídeos de Mesopotamia: 
Introducción a la civilización mesopotámica, Civilización Mesopotámica, el Zigurat de la ciudad de Ur, el Zigurat de la ciudad de Babilonia, la civilización asiria.
Introducción a la civilización mesopotámica, Civilización Mesopotámica, el Zigurat de la ciudad de Ur, el Zigurat de la ciudad de Babilonia, la civilización asiria.
Agricultura.Els sumeris es van caracteritzar per ser un poble actiu i hàbil. Van crear sistemes de canals i dics per canalitzar l'aigua i dipòsits d'aigua. Per tant, van tindre un gran desenvolupament de l'agricultura de cereals, llegums i fruites. També practicaven la ramaderia de porcs, ovelles i cabres.
Aparició de les primeres ciutatsCap a l'any 3700 a.C. els sumeris van alçar algunes de les primeres ciutats conegudes de la història: Ur, Uruk i Lagash.
Aquestes ciutats eren independents unes d'altres, eren ciutats-estat que controlaven als pobles circumdants, governades per un rei-sacerdot a qui anomenaven patesi, considerat el representant del déu a la ciutat. S'encarregava de protegir el temple, controlar l'economia, vetllar per la pau i administrar la justícia.
Totes aquestes ciutats estaven protegides per muralles i els seus habitatges estaven construïdes amb taulells. Totes elles solien tindre un ziggurat, que era un temple que a més funcionava com a centre econòmic on es realitzaven operacions comercials, com a magatzem o escola per a futurs sacerdots.
Societat i comerç* L'agricultura era l'activitat bàsica de la societat mesopotàmica, de manera que la major part dels seus habitants eren camperols que treballaven les terres del patesi donant part de la seva collita en forma d'impost. També hi havia petits propietaris, comerciants, nobles, sacerdots i funcionaris reals. En el graó social més baix hi havia els esclaus i les persones que no havien pogut pagar els seus impostos.
* El comerç es va convertir en una activitat econòmica fonamental, no abundaven matèries primeres com els metalls. En un principi es va practicar el trueque, però amb el temps es van començar a utilitzar barres d'or i plata per canviar-los per altres productes.
Cap al 2000 a.C. reis i pobles es van enfrontar entre si disputant-se les terres més fèrtils de Mesopotàmia i el control de les rutes comercials. Entre aquests pobles van destacar els babilonis i els assiris que van arribar a fundar els primers imperis de la història.
Cultura, religió i art.
La civilització mesopotàmica ens va deixar importants elements culturals com l'escriptura, les lleis, la religió i l'art.
* Escriptura. El naixement de l'escriptura està relacionat amb el desenvolupament de les ciutats sumèries durant el IV mil·lenni a.C. L'activitat comercial i el cobrament d'impostos van tindre molt a veure en la seua aparició. Per poder comptabilitzar i, per tant, controlar aquests productes sorgixen els primers signes que derivaran en la invenció de l'escriptura. En un principi es va començar marcant les dades sobre una tauleta d'argila i utilitzant una canya. Amb ella es feien unes marques en forma de falca, d'aquí la denominació de cuneïforme. Aquest sistema d'escriptura va ser utilitzat per controlar les collites, recaptar impostos i redactar les lleis.
* Lleis. A Mesopotàmia, donada la progressiva complexitat de la societat urbana sorgix la necessitat de crear normes que organitzen, regulen i donin solució als conflictes quotidians o als grans enfrontaments que puguen generar-se. Els sacerdots impartien la justícia que, segons creien, els déus havien dictat als homes. Aquesta situació havia donat lloc a una excessiva subjectivitat que va poder derivar en abusos per part dels jutges. Per evitar l'arbitrarietat, el rei Hammurabi de Babilònia (1790-1750 a.C.) va elaborar un dels primers codis de lleis escrit i que hui coneixem com el Codi d'Hammurabi. Les lleis d'aquest codi eren summament dures, encara que feia diferències en les sancions depenent de l'origen social de l'infractor. El codi estava format per 282 lleis i decrets. Perquè foren conegudes per tots els ciutadans, Hammurabi les va ordenar gravar en columnes de pedra que es van distribuir per tot el regne.
* Religió. El poble sumeri era politeista: adoraven a diversos déus relacionats amb la naturalesa. Els textos de contingut religiós trobats en llengua sumèria són molt nombrosos i en ells es troben registrades les creences mesopotàmiques sobre la creació, el paradís, el diluvi, etc. Tots aquestes idees són comuns a altres religions com el cristianisme, l'islam, la religió asteca, etc. Les creences religioses van estar unides al coneixement de l'astronomia. Els zigurats van ser edificis des d'on es va estudiar l'Univers.
* Art. L'art mesopotàmic és el resultat d'una tradició de 4000 anys d'antiguitat que va mantenir el seu estil pràcticament sense alteracions fins a l'arribada dels perses en el segle VI a.C. L'art mesopotàmic ha recollit la influència de tots els pobles que habitaven a la regió influenciats per tres factors fonamentals:• L'entorn natural. A la vall no havia pedra ni fusta, per la qual cosa van haver d'utilitzar en les seves construccions taulell i atovó.• El paper destacat de la religió. Va donar gran importància als edificis religiosos com els zigurats i a les escultures amb fins espirituals.• La guerra. Gran part de l'art va estar dedicat a la representació de victòries militars.
Aparició de les primeres ciutatsCap a l'any 3700 a.C. els sumeris van alçar algunes de les primeres ciutats conegudes de la història: Ur, Uruk i Lagash.
Aquestes ciutats eren independents unes d'altres, eren ciutats-estat que controlaven als pobles circumdants, governades per un rei-sacerdot a qui anomenaven patesi, considerat el representant del déu a la ciutat. S'encarregava de protegir el temple, controlar l'economia, vetllar per la pau i administrar la justícia.
Totes aquestes ciutats estaven protegides per muralles i els seus habitatges estaven construïdes amb taulells. Totes elles solien tindre un ziggurat, que era un temple que a més funcionava com a centre econòmic on es realitzaven operacions comercials, com a magatzem o escola per a futurs sacerdots.
Societat i comerç* L'agricultura era l'activitat bàsica de la societat mesopotàmica, de manera que la major part dels seus habitants eren camperols que treballaven les terres del patesi donant part de la seva collita en forma d'impost. També hi havia petits propietaris, comerciants, nobles, sacerdots i funcionaris reals. En el graó social més baix hi havia els esclaus i les persones que no havien pogut pagar els seus impostos.
* El comerç es va convertir en una activitat econòmica fonamental, no abundaven matèries primeres com els metalls. En un principi es va practicar el trueque, però amb el temps es van començar a utilitzar barres d'or i plata per canviar-los per altres productes.
Cap al 2000 a.C. reis i pobles es van enfrontar entre si disputant-se les terres més fèrtils de Mesopotàmia i el control de les rutes comercials. Entre aquests pobles van destacar els babilonis i els assiris que van arribar a fundar els primers imperis de la història.
Cultura, religió i art.
La civilització mesopotàmica ens va deixar importants elements culturals com l'escriptura, les lleis, la religió i l'art.
* Escriptura. El naixement de l'escriptura està relacionat amb el desenvolupament de les ciutats sumèries durant el IV mil·lenni a.C. L'activitat comercial i el cobrament d'impostos van tindre molt a veure en la seua aparició. Per poder comptabilitzar i, per tant, controlar aquests productes sorgixen els primers signes que derivaran en la invenció de l'escriptura. En un principi es va començar marcant les dades sobre una tauleta d'argila i utilitzant una canya. Amb ella es feien unes marques en forma de falca, d'aquí la denominació de cuneïforme. Aquest sistema d'escriptura va ser utilitzat per controlar les collites, recaptar impostos i redactar les lleis.
* Lleis. A Mesopotàmia, donada la progressiva complexitat de la societat urbana sorgix la necessitat de crear normes que organitzen, regulen i donin solució als conflictes quotidians o als grans enfrontaments que puguen generar-se. Els sacerdots impartien la justícia que, segons creien, els déus havien dictat als homes. Aquesta situació havia donat lloc a una excessiva subjectivitat que va poder derivar en abusos per part dels jutges. Per evitar l'arbitrarietat, el rei Hammurabi de Babilònia (1790-1750 a.C.) va elaborar un dels primers codis de lleis escrit i que hui coneixem com el Codi d'Hammurabi. Les lleis d'aquest codi eren summament dures, encara que feia diferències en les sancions depenent de l'origen social de l'infractor. El codi estava format per 282 lleis i decrets. Perquè foren conegudes per tots els ciutadans, Hammurabi les va ordenar gravar en columnes de pedra que es van distribuir per tot el regne.
* Religió. El poble sumeri era politeista: adoraven a diversos déus relacionats amb la naturalesa. Els textos de contingut religiós trobats en llengua sumèria són molt nombrosos i en ells es troben registrades les creences mesopotàmiques sobre la creació, el paradís, el diluvi, etc. Tots aquestes idees són comuns a altres religions com el cristianisme, l'islam, la religió asteca, etc. Les creences religioses van estar unides al coneixement de l'astronomia. Els zigurats van ser edificis des d'on es va estudiar l'Univers.
* Art. L'art mesopotàmic és el resultat d'una tradició de 4000 anys d'antiguitat que va mantenir el seu estil pràcticament sense alteracions fins a l'arribada dels perses en el segle VI a.C. L'art mesopotàmic ha recollit la influència de tots els pobles que habitaven a la regió influenciats per tres factors fonamentals:• L'entorn natural. A la vall no havia pedra ni fusta, per la qual cosa van haver d'utilitzar en les seves construccions taulell i atovó.• El paper destacat de la religió. Va donar gran importància als edificis religiosos com els zigurats i a les escultures amb fins espirituals.• La guerra. Gran part de l'art va estar dedicat a la representació de victòries militars.
No hay comentarios:
Publicar un comentario